dilluns, 31 de març de 2008

El Nelson i el Salvador Riells

Besllum de lluna
que busca fesomies
esmunyadisses.
Un joc de llum i ombra
sobre la cara amiga.

Negror de l'aigua,
taca fosca esgaiada
contra la proa,
quan el seu amic veia,
un nus a les entranyes.

Evocació d'un record amb l'ajut d'en Moncada


La visió fugaç d’un estel en el cel ennuvolat de l’últim Divendres Sant va revifar els meus records i vaig evocar el Divendres Sant de l’any 1986. Havíem passat la tarda passejant pels carrers costeruts de Rocamadour i vam decidir anar a un turó amb quatre casetes que es veia des del poble.

Un cop allà vam contemplar Rocamadour il·luminat a la primeria per la claror rogenca del capvespre i vam tenir la sort de sopar a la terrassa d’un vell Cafè on la mestressa, malgrat que la cuina ja era tancada, va servir-nos unes “omelettes et frites” delicioses. Només trencava la fosca la flameta d’una espelma i ningú no treia els ulls del poblet que s’anava enfosquint fins a convertir-se en un munt de llumetes vacil·lants.

De tornada cap al nostre hotel per una carretereta solitària, vam haver d’aturar-nos amb un nus a la gola perquè entre els estels que farcien el cel negríssim orbitava majestuós el cometa Halley que aquell abril ens visitava.

dimarts, 11 de març de 2008

Tankas

La revifalla

Fums de fogueres
el cerç esfilagarsa.
Del moll pujaven
bafarades de brea,
enrenou de dressanes.

La mula Nicanora

La Nicanora,
mula enamoradissa,
l'apotecari
amb ulls tendres mirava,
les carícies buscava.

dimarts, 4 de març de 2008

La casa d'en Jesús Moncada


He anat a fer una foto de l'edifici on va viure en Jesús Moncada, a dues cantonades de casa meva, per penjar-la al bloc. Mentre la façana del carrer Mateu apareixia a la pantalla de la càmera m'ha semblat veure-hi l'ombra d'un home barbut que mirava cap al cel ennuvolat. Eren les sis en punt de la tarda. He tancat els ulls i he imaginat una de les passejades diàries de l'escriptor.

Creuant Gràcia per carrers estrets, arribaria a la plaça del Sol. Allí s'aturaria un moment i faria una llambregada al Cafè del Sol on un Nelson malenconiós hi passà tantes estones l'any 1938 per fugir del record del Neptú mentre constatava la semblança de la mestressa amb la Carlota de Torres. Li vindria a l'esment la bellesa madura de la Júlia Quintana que va emigrar a Barcelona quan Mequinensa començava a ser destruïda. Eixample avall, l'escriptor potser hi situaria el pis familiar on va buscar refugi la Malena amb la seva inseparable Anna. Quan arribaria al port -succedani dels molls de l'Ebre- hi restaria una estona per contemplar l'aigua quieta i fosca. Després es giraria cap a la Rambla per anar a agafar el metro a Drassanes.

Quan vaig tornar a obrir els ulls, un pizzer estava engegant la seva moto. Vaig desar la càmera i vaig tornar a casa a poc a poc.

TANKAS

Una força insensible

Aigua verdosa
ombrejada pels àlbers,
l'Ebre lliscava
indiferent als hòmens,
als crims i a les batalles.


El Neptú

Una ombra blava
contra el sol carabassa
es retallava:
era el llaüt del Nelson
allunyant-se a trenc d'alba.