Camí de sirga

EPÍLEG

2008-05-28T14:01:00.000-07:00

De matinada
les clarors vermelloses,
pobre Carlota,
entraren a sa cambra,
tintaren ses pupil·les.

Ombres morades,
els xiprers componien
geometries.

Cap al futur

2008-05-18T12:42:00.000-07:00

Entre les runes
el passat abandonen.
El cerç l'escampa
amb la pols de la vila,
la frontera no passa.

Els de la vila
cap al futur s'aboquen,
pàgina blanca,
on no hi caben recances,
calaveres ni rastres.

Amb la mirada buida

2008-05-12T13:42:00.000-07:00

Va recolzar el front al vidre amb la mirada buida, perduda enllà del finestral. Havia esperat en va que el telèfon sonés. L'agitació interior que la trasbalsava i l'havia fet anar amunt i avall de la sala, mirant incrèdula a cada passada les manetes del rellotge, havia donat pas a una lassitud extrema: no es podia enganyar per més temps, no el tornaria a veure.

El Nelson davant la garbinada negra

2008-05-12T07:34:00.000-07:00

Records suraven
a la casa del Nelson
i veus antigues.
De la pròpia vida
la sentia amarada.

Gran bassa morta,
de Mequinensa a Amposta
les naus no esgaien
l'Ebre ensonyat de l'alba
davant l'ira del Nelson.

Verds de maragda
la brisca esmortaïa,
grocs agrisava,
quan un dia d'octubre
apagà la Malena.

Els jugadors de cartes del Cafè del Moll

2008-04-15T07:48:00.000-07:00

Mentrestant, l'Honorat va convertir-se en espectador assidu de les partides de cartes. Assegut vora els jugadors, observava, escoltava i aprenia amb avidesa no solament els secrets del joc, el que menys li importava, sinó alguna cosa més amagada, un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d'una taula amb el pretext d'unes cartes.

L'ALEIX I LA MALENA

2008-04-02T02:42:00.000-07:00

El Nelson i el Salvador Riells

2008-03-31T07:17:00.000-07:00

Besllum de lluna
que busca fesomies
esmunyadisses.
Un joc de llum i ombra
sobre la cara amiga.

Negror de l'aigua,
taca fosca esgaiada
contra la proa,
quan el seu amic veia,
un nus a les entranyes.

Evocació d'un record amb l'ajut d'en Moncada

2008-03-31T05:34:00.000-07:00

La visió fugaç d’un estel en el cel ennuvolat de l’últim Divendres Sant va revifar els meus records i vaig evocar el Divendres Sant de l’any 1986. Havíem passat la tarda passejant pels carrers costeruts de Rocamadour i vam decidir anar a un turó amb quatre casetes que es veia des del poble.

Un cop allà vam contemplar Rocamadour il·luminat a la primeria per la claror rogenca del capvespre i vam tenir la sort de sopar a la terrassa d’un vell Cafè on la mestressa, malgrat que la cuina ja era tancada, va servir-nos unes “omelettes et frites” delicioses. Només trencava la fosca la flameta d’una espelma i ningú no treia els ulls del poblet que s’anava enfosquint fins a convertir-se en un munt de llumetes vacil·lants.

De tornada cap al nostre hotel per una carretereta solitària, vam haver d’aturar-nos amb un nus a la gola perquè entre els estels que farcien el cel negríssim orbitava majestuós el cometa Halley que aquell abril ens visitava.

Tankas

2008-03-11T10:58:00.000-07:00

La revifalla

Fums de fogueres
el cerç esfilagarsa.
Del moll pujaven
bafarades de brea,
enrenou de dressanes.

La mula Nicanora

La Nicanora,
mula enamoradissa,
l'apotecari
amb ulls tendres mirava,
les carícies buscava.

La casa d'en Jesús Moncada

2008-03-04T14:54:00.000-08:00

He anat a fer una foto de l'edifici on va viure en Jesús Moncada, a dues cantonades de casa meva, per penjar-la al bloc. Mentre la façana del carrer Mateu apareixia a la pantalla de la càmera m'ha semblat veure-hi l'ombra d'un home barbut que mirava cap al cel ennuvolat. Eren les sis en punt de la tarda. He tancat els ulls i he imaginat una de les passejades diàries de l'escriptor.

Creuant Gràcia per carrers estrets, arribaria a la plaça del Sol. Allí s'aturaria un moment i faria una llambregada al Cafè del Sol on un Nelson malenconiós hi passà tantes estones l'any 1938 per fugir del record del Neptú mentre constatava la semblança de la mestressa amb la Carlota de Torres. Li vindria a l'esment la bellesa madura de la Júlia Quintana que va emigrar a Barcelona quan Mequinensa començava a ser destruïda. Eixample avall, l'escriptor potser hi situaria el pis familiar on va buscar refugi la Malena amb la seva inseparable Anna. Quan arribaria al port -succedani dels molls de l'Ebre- hi restaria una estona per contemplar l'aigua quieta i fosca. Després es giraria cap a la Rambla per anar a agafar el metro a Drassanes.

Quan vaig tornar a obrir els ulls, un pizzer estava engegant la seva moto. Vaig desar la càmera i vaig tornar a casa a poc a poc.

TANKAS

2008-03-04T14:49:00.000-08:00

Una força insensible

Aigua verdosa
ombrejada pels àlbers,
l'Ebre lliscava
indiferent als hòmens,
als crims i a les batalles.

El Neptú

Una ombra blava
contra el sol carabassa
es retallava:
era el llaüt del Nelson
allunyant-se a trenc d'alba.

TANKAS - Cendra de Calendari, Capítol II

2008-02-17T13:57:00.000-08:00

Llum dura, seca
del desert dels Monegres
el pas donava
a calitges i boires,
oliveres i hortes.

El cel esventa
la calitja grisosa.
Terra abrusada
abans del tall de l'Ebre,
taca enlluernadora.

Ocres carnosos
i torrats de la terra
ara cobrien
la negror de les mines
on ja creixia l'herba.

Esclat de bombes
el cel envermelliren,
foc i metralla.
La gasa de fum acre
s'enlairava, funesta.

EL COL·LEGI CARDONER

2008-02-12T07:29:00.000-08:00

Dedicat a l’Oriol: les seves ties àvies, les senyoretes Àngels, Anna i Assumpta, em van ensenyar les primeres lletres i ara ell està intentant que em familiaritzi amb les darreres aplicacions informàtiques.

El 850 -“E”, puntualitzava sempre el seu conductor habitual amb la pretensió de destacar-ne la potència-, que s’havia convertit en ferralla feia un munt d’anys, va quedar aparcat al carrer de Septimània molt a prop de la plaça Lesseps. Una dona va sortir-ne àgilment i es va quedar palplantada a la vorera. A través de la calitja d’una tarda de juliol del 1972, barreja de xafogor i de pols d’obres, va mirar cap a la seva antiga escola i va llegir per darrera vegada la placa que deia Col·legi Cardoner.

Havia hagut de fer-se gran per adonar-se que havia tingut el privilegi d’estudiar en aquell oasi enmig del desert cultural de la postguerra on es parlava, es vivia i es cantava en català, on, al parvulari, s’ensenyava a llegir amb el mètode Montessori i on, als cursos de batxillerat, l’assignatura obligatòria de “Formación del Espíritu Nacional” es reduïa a quatre instruccions precipitades de les mestres el dia abans de l’examen oficial a l’Institut Montserrat.

El traçat de la Ronda General Mitre, l’escletxa monstruosa que va partir el barri del Putget, va sentenciar l’antiga torre de tres pisos envoltada de jardí que havia aconseguit mantenir-se fins al final del curs 1971-1972.

L’antiga alumna es girà d’esquena als records i començà a caminar carrer Sant Magí avall. Sense la seva presència, el petit cotxe i el casalot de la seva visió es van desfer en aquell matí de setembre post-olímpic. Però, en mig del ciment i el soroll de la Ronda, va continuar ben dreta la vella palmera del pati.

Les pintures del convent

2008-02-06T08:52:00.000-08:00

Al refectori
deesses, sàtirs, nimfes
muts contemplaren
les trobades ansioses,
secretes abraçades.

Encapçalava
un nu de la Malena
amb barret frigi
clamors republicanes,
serenates i danses.

Esgarraparen
fantasia de plomes
i algunes perles
les ungles esmolades
d'una rata esverada.

Convent de monges,
toques i deixuplines,
dins acollia
l'Aleix i la Malena
encaixats, amorosos.

TANKAS

2008-02-02T15:45:00.000-08:00

L'abaltiment del Nelson

Marasme tèrbol
de pensaments ombrívols.
L'escapatòria,
una gran amallada
contra roquissars rojos.

19 de juliol de 1936

Un sant de missa
el cos cobert de crostes
-Pareix un bisbe!-
braç aixecat enlaire
als llaüters guaitava.

Salt d'una carpa,
lluentor platejada,
en enfonsar-se
dins l'aigua de l'Ebre
el silenci trencava.

El record del crit

2008-01-25T02:49:00.000-08:00

El record del crit volgué ressuscitar. Però, perdut en els carrers desfigurats per les destruccions, abans de fer-se audible va desintegrar-se sobre el moll de les Vídues, gairebé a frec dels arbres dels vaixells morts.

Jesús Montcada a la corda fluixa

2008-01-18T01:28:00.000-08:00

Futur hipotètic

2008-01-13T14:03:00.000-08:00

Si l'Arquimedes Quintana, en el seu darrer viatge, hagués preguntat per la mestra de Garcia a qui sovint portava flors en secret al cementiri, el seu amic taverner hauria provat de fer-li entendre, compadit, que era morta feia més de vint anys.

(Fotografia: Barques navegant pel riu Ebre a Garcia, de Josep Salvany, 1915. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya))

Conxorxes malignes

2008-01-13T13:55:00.000-08:00

-¿Què? -va exclamar el Targa, execrable i infame.
-¿Què? -va esquelletjar en Gasull, escardalenc i tremolós.
-¿Què? -va deixar anar el Jacinto, petulant i grotesc.

El fil de la memòria

2007-12-29T04:25:00.000-08:00

El fil a què al·ludia la Carmela estava nuat a un matí de 1940. A la Natàlia li va semblar, mentre mirava pels finestrals del balcó el cel ennegrit per uns nuvolots de tempesta, que el cor li saltava com aquell dia llunyà. Enmig de la grisor d'una Barcelona vençuda, quan l'entumiment començava a pujar-li pels peus, a grimpar per tots els ossos i a inondar-li l'estòmac, va veure a través dels mateixos finestrals un Oriol demacrat i amb els braços caiguts que guaitava la casa sense ni esma de creuar el carrer.

FLASH-BACKS

2007-12-24T12:13:00.000-08:00

Fa uns dies, per causes tècniques que no venen al cas, la prestatgeria que tinc al menjador es va inclinar perillosament i va estar a punt de caure. Un cop arreglat el problema, quan tornava a posar gerros, copes, botelles i bibelots de vidre al seu lloc habitual, em vaig parar a pensar que cada un dels objectes eren com moments cristal·litzats de la meva vida.

Després d'haver passat un mes a Perugia per millorar els meus coneixements d'italià, no vaig voler acabar l'estada sense conèixer Venècia. No cal dir que, com la majoria dels joves de l'època, tenia les butxaques ben escurades però mentre passejava embadalida per la plaça de Sant Marc vaig veure un cendrer de vidre de Murano, d'un blanc opalescent amb una lleugera gradació rosada, que semblava que em cridés des de l'aparador de la botiga. Vaig voler resistir-me sense èxit: des de llavors el meu petit talismà m'ha acompanyat sempre.

Sorra rojenca d'una platja del Nil a Assuan; sorra daurada del mateix Sàhara a Tunísia; terra multicolor de Petra; sal humida del Mar Mort. Si s'haguessin trencat els seus envasos i s'haguessin barrejat els continguts, s'haurien confós també els meus records, tant nítids ara?

Per acabar, endreço una peixera rodona plena de petxines de totes mides. Veig el meu marit recollint-les il·lusionat a una platja de Zanzíbar de sorra blanquíssima, llepada per un mar turquesa, mentre jo caminava a la seva dreta buscant l'ombra dels cocoters. Va ser un moment de felicitat pura. Pocs mesos després li van diagnosticar la malaltia atroç que se l'enduria.

MIQUEL MASIP (1889-1991)

2007-12-24T08:48:00.000-08:00

Fill de Garcia, poble envoltat per un meandre de l'Ebre, l'oncle Miquel tota la vida va fer de pagès però, per poder estalviar uns diners per a casar-se, va treballar durant uns anys a les mines de lignit de la comarca. Aquesta foto se la va fer a Logroño mentre cumplia el servei militar, cap el 1909.

Editorial Montaner i Simón

2007-12-21T11:39:00.000-08:00

Edifici de l'Editorial Montaner i Simón (1879-1885) on Jesús Moncada entrà a treballar l'any 1966 com a ajudant del gerent de producció, Pere Calders, i on va romandra 13 anys, fins al tancament de l'editorial. Actualment l'edifici és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Obra publicada

2007-12-21T10:59:00.000-08:00

1981 Històries de la mà esquerra i altres narracions
(aplega diferents reculls de contes guardonats)

1985 El Cafè de la Granota (recull de contes)

1988 Camí de sirga
(traduïda a quinze llengües: alemany, anglès, aragonès, castellà, danès, eslovè, francès, gallec, hongarès, japonès, neerlandès, portuguès, romanès, suec i vietnamita)

1992 La galeria de les estàtues

1997 Estremida memòria

1999 Calaveres atònites (recull de contes)

2003 Cabòries i estivals i altres proses volanderes
(aplega totes les col·laboracions a la premsa a més d'un relat inèdit)

IFIGÈNIA

2007-12-19T13:27:00.001-08:00

"Cada enrunament era precedit pel tràngol de buidar la casa escollida a fi de lliurar-la despullada a les màquines"

Quan es preparaven per a la Guerra de Troia, els grecs van aplegar una flota de més de mil naus sota el comandament d'Agamèmnon, rei de Micenes i Argos. Però el vent no inflava les veles i es va consultar l'endeví Calcas el qual va anunciar que la deesa Àrtemis estava castigant Agamèmnon per haver matat un cèrvol sagrat i haver-se vantat de ser millor caçador que ella i que la ira d'Àrtemis només s'apaivagaria amb el sacrifici de la seva filla Ifigènia.

Agamèmnon s'hi negà fins que, pressionat pels altres cabdills, hagué de consentir-hi. Enganyant la seva esposa Clitemnestra, va fer venir Ifigènia amb el pretext de casar-la amb Aquil·les i així fou sacrificada. El vent va tornar a bufar i les naus gregues pogueren partir cap a Troia.

En acabar la guerra, Agamèmnon va tornar victoriós al seu palau on l'esperaven Clitemnestra i el seu amant Egist per matar-lo. Orestes, el fill d'Agamèmnon, va conspirar amb la seva germana Electra per venjar el seu pare i van assassinar a Clitemnestra i a Egist.

CAPVESPRE

2007-12-17T14:10:00.000-08:00

...enmig d'un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors esmorteïts i bromalles negres.

CREPUSCLE

2007-12-17T14:07:00.000-08:00

La incertesa del crepuscle...

HAIKUS - Segona pat, capítol II

2007-12-17T14:01:00.000-08:00

Entre melindros,
conxorxes intrincades,
xafarderies.

Pessics reberen
les anques ufanoses
de la Camil·la.

Lluentors pàl·lides
porcellanes i coures
embolcallaven.

Negror viscosa
a pujar començava
dels molls de l'Ebre.

Densa atmosfera
pel cant de les cigales
pareix serrada.

Al calmòs Ebre
la nit estalzinava,
estels suraven.

EL MIRALL DEL PRIMER BARÓ DE SÀSSOLA

2007-12-04T13:37:00.000-08:00

"Les imatges de la matança, enquistades al mirall quan la mort del primer baró de Sàssola i alliberades per la trencadissa del dia que buidaven el casal, es van perdre definitivament amb el pobre perdiguer ofegat a l'Ebre."

En el món mític de Mequinensa, l'Ebre és el seu déu: Zeus omnipresent, tota la vida gira al seu voltant i, impassible, s'emporta aigües avall els secrets ignominiosos.

EL GENERAL CABRERA

2007-12-04T13:03:00.000-08:00

Ramon Cabrera i Grinyo (Tortosa 1806 - Wentworth 1877). Cap militar carlí, el 1835 dirigí les forces carlines d'Aragó i del País Valencià i donà un gran impuls a la guerra. L'execució de la seva mare, a la Suda de Tortosa (1836), en acte de represàlia, contribuí a endurir encara més la guerra al Maestrat. El 1838 organitzà un petit estat amb capital a Morella però després del conveni de Bergara (1840) es retirà a França, fet que clogué la primera guerra Carlina o Guerra dels Set Anys. El 1848 entrà de nou al Principat i organitzà un exèrcit de deu mil homes per lluitar en la segona guerra Carlina o dels Matiners. Refugiat a França i més tard a Anglaterra s'anà acostant a conviccions liberals: condemnà la guerra civil i refusà d'encapçalar un tercer aixecament carlí. L'any 1875 reconegué com a rei legítim Alfons XII.

HAIKÚS SEGONA PART

2007-12-04T04:06:00.000-08:00

Capítol I

Una bromalla
il·luminava l'Ebre,
morada i calma.

És a la plaça
un taüt ple de cebes,
envàs macabre.

A les bodegues,
suorades febroses,
vil esclavatge.

El Cafè del Sol

2007-11-30T15:34:00.000-08:00

"El Joaquim Castells, propietari del nou i flamant Cafè del Sol, es sentia satisfet, mirava entendrit la seva filla, antiga obrera de la fàbrica Torres i Camps, Extractes de Regalèssia, amb el nadó al braç, una nena preciosa que amb el temps s'havia de semellar d'allò més a la Carlota de Torres; tant que, anys a venir, no hi hagué vilatà de pas per Barcelona que no anés a Gràcia a veure escaldar cafè a la doble de l'orgullosa senyora del casal de la plaça d'Armes"

A una zona de Gràcia on els topònims evoquen tresors amagats a illes llunyanes -plaça del Diamant, carrer del Robí, carrer de l'Or, carrer de la Perla- i ben separada del barri burgès de l'Eixample per carrers de noms llibertaris com ara Fraternitat, Progrès i Llibertat, es troba la plaça del Sol. Al costat nord, continua obrint la seva porta hospitalària El Cafè del Sol: de dia per apaivagar la set i la gana dels menestrals i botiguers del voltant; de nit, per servir begudes pujades de grau a colles de joves engrescats.

CRIATURES D'EN JESÚS MONCADA

2007-11-28T08:18:00.001-08:00

Mentre llegia Calaveres atònites vaig tenir una rara sensació de realitat perquè, en les històries d'aquest recull de narracions, publicat el 1999, els protagonistes mencionen alguns personatges de Camí de sirga posant de manifest els seus principals trets de caràcter d'una manera subjectiva:

l'"heretge" de l'Honorat del Rom
l'Arnau de Roda, l'impressor
el llefiscós, inútil i empolainat Dr. Bertran
la Carlota de Torres, "aqueixa bruixa paquidèrmica"
la senyoreta d'Albera que pregunta a la Carlota: "¿Què en sabem, al capdevall, sobre la roba interior dels prínceps de l'Església?
"Al costat de patrons com Arquimedes Quintana, Nelson, Quico el Sord, l'Almirall o Canero, el meu Cirici era un cullerot". Aixì ho reconeix la dona del patrò del llaüt Santa Teresa.

Al recull El Cafè de la Granota que Jesús Moncada va publicar el 1985, ja treuen el cap personatges que tres anys després agafaran protagonisme a Camí de sirga:

l'Honorat del Rom, l'apotecari: "El senyor Honorat assegura -quan té la nit de Rom i melangies, ja que, si no va mau, no bada boca- que la tia Ramona recorda fins i tot el record dels altres".
el cognom Veriu apareix a més d'una història.
l'Horaci Campells, sereno de la vila.

HAIKÚS

2007-11-26T13:20:00.000-08:00

No som encara
al futur d'aleshores.
Quants dies manquen?

Capítol V

Estefania d'Albera

Hàbit de monja,
rínxols hospitalaris,
sota la taula.

Capítol VI

Rates pinyades,
abegots, papallones
l'Edèn habiten.

Polifem

Pupil·la tendra
d'embolics de faldetes
ets testimoni.

Somni de fusta
a l'Edèn, melancòlic,
ombra esvanida.

El temps canvià

2007-11-23T02:35:00.000-08:00

El cerç mudava
el fredorós desembre
en abrilada.

Cigonyes a Tetuan

2007-11-20T07:24:00.000-08:00

Va veure cigonyes a Tetuan, l'Arquimedes Quintana?

Calaveres atònites

2007-11-19T08:02:00.000-08:00

EN UN TRES I NO RES,
PASSEM D'EMBRIONS INCERTS
A CALAVERES ATÒNITES

Atònit, a-tò-ni-ta, atònits, atònites. És un adjectiu precís. En pronunciar-lo, les celles se'ns alcen i els ulls s'esbatanen. El nostre camí per la vida és sorprenent. La infantesa és una sorpresa meravellada; l'adolescència, un astorament; la joventut, un dubte continuat per arribar a l'estupefacció de la maduresa... fins a convertir-nos en calaveres atònites.

La Batalla de Tetuan

2007-11-09T02:53:00.000-08:00

"Els regiments d'infanteria del general O'Donnell, com de costum, van aparèixer en formacions impecables a les taules habitualment ocupades pels jugadors de cartes; l'artilleria de campanya prengué posicions sobre el taulell de marbre blanc, entre la caixa enregistradora i la cafetera, a dos pams del nas de l'Estanislau; els voluntaris catalans del general Prim avançaren pels grans finestrals de la part del darrere que donaven a l'Ebre mentre, sota el llum de la taula del billar, convertit en un implacable sol africà, evolucionava un tropell de cavalleria mora, barreig enlluernador de turbants i túniques entre la pols daurada..."