dissabte, 29 de desembre de 2007

El fil de la memòria

El fil a què al·ludia la Carmela estava nuat a un matí de 1940. A la Natàlia li va semblar, mentre mirava pels finestrals del balcó el cel ennegrit per uns nuvolots de tempesta, que el cor li saltava com aquell dia llunyà. Enmig de la grisor d'una Barcelona vençuda, quan l'entumiment començava a pujar-li pels peus, a grimpar per tots els ossos i a inondar-li l'estòmac, va veure a través dels mateixos finestrals un Oriol demacrat i amb els braços caiguts que guaitava la casa sense ni esma de creuar el carrer.

dilluns, 24 de desembre de 2007

FLASH-BACKS


Fa uns dies, per causes tècniques que no venen al cas, la prestatgeria que tinc al menjador es va inclinar perillosament i va estar a punt de caure. Un cop arreglat el problema, quan tornava a posar gerros, copes, botelles i bibelots de vidre al seu lloc habitual, em vaig parar a pensar que cada un dels objectes eren com moments cristal·litzats de la meva vida.

Després d'haver passat un mes a Perugia per millorar els meus coneixements d'italià, no vaig voler acabar l'estada sense conèixer Venècia. No cal dir que, com la majoria dels joves de l'època, tenia les butxaques ben escurades però mentre passejava embadalida per la plaça de Sant Marc vaig veure un cendrer de vidre de Murano, d'un blanc opalescent amb una lleugera gradació rosada, que semblava que em cridés des de l'aparador de la botiga. Vaig voler resistir-me sense èxit: des de llavors el meu petit talismà m'ha acompanyat sempre.

Sorra rojenca d'una platja del Nil a Assuan; sorra daurada del mateix Sàhara a Tunísia; terra multicolor de Petra; sal humida del Mar Mort. Si s'haguessin trencat els seus envasos i s'haguessin barrejat els continguts, s'haurien confós també els meus records, tant nítids ara?

Per acabar, endreço una peixera rodona plena de petxines de totes mides. Veig el meu marit recollint-les il·lusionat a una platja de Zanzíbar de sorra blanquíssima, llepada per un mar turquesa, mentre jo caminava a la seva dreta buscant l'ombra dels cocoters. Va ser un moment de felicitat pura. Pocs mesos després li van diagnosticar la malaltia atroç que se l'enduria.


MIQUEL MASIP (1889-1991)


Fill de Garcia, poble envoltat per un meandre de l'Ebre, l'oncle Miquel tota la vida va fer de pagès però, per poder estalviar uns diners per a casar-se, va treballar durant uns anys a les mines de lignit de la comarca. Aquesta foto se la va fer a Logroño mentre cumplia el servei militar, cap el 1909.


divendres, 21 de desembre de 2007

Editorial Montaner i Simón




Edifici de l'Editorial Montaner i Simón (1879-1885) on Jesús Moncada entrà a treballar l'any 1966 com a ajudant del gerent de producció, Pere Calders, i on va romandra 13 anys, fins al tancament de l'editorial. Actualment l'edifici és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Obra publicada

1981 Històries de la mà esquerra i altres narracions
(aplega diferents reculls de contes guardonats)

1985 El Cafè de la Granota (recull de contes)

1988 Camí de sirga
(traduïda a quinze llengües: alemany, anglès, aragonès, castellà, danès, eslovè, francès, gallec, hongarès, japonès, neerlandès, portuguès, romanès, suec i vietnamita)

1992 La galeria de les estàtues

1997 Estremida memòria

1999 Calaveres atònites (recull de contes)

2003 Cabòries i estivals i altres proses volanderes
(aplega totes les col·laboracions a la premsa a més d'un relat inèdit)

dimecres, 19 de desembre de 2007

IFIGÈNIA

"Cada enrunament era precedit pel tràngol de buidar la casa escollida a fi de lliurar-la despullada a les màquines"

Quan es preparaven per a la Guerra de Troia, els grecs van aplegar una flota de més de mil naus sota el comandament d'Agamèmnon, rei de Micenes i Argos. Però el vent no inflava les veles i es va consultar l'endeví Calcas el qual va anunciar que la deesa Àrtemis estava castigant Agamèmnon per haver matat un cèrvol sagrat i haver-se vantat de ser millor caçador que ella i que la ira d'Àrtemis només s'apaivagaria amb el sacrifici de la seva filla Ifigènia.

Agamèmnon s'hi negà fins que, pressionat pels altres cabdills, hagué de consentir-hi. Enganyant la seva esposa Clitemnestra, va fer venir Ifigènia amb el pretext de casar-la amb Aquil·les i així fou sacrificada. El vent va tornar a bufar i les naus gregues pogueren partir cap a Troia.

En acabar la guerra, Agamèmnon va tornar victoriós al seu palau on l'esperaven Clitemnestra i el seu amant Egist per matar-lo. Orestes, el fill d'Agamèmnon, va conspirar amb la seva germana Electra per venjar el seu pare i van assassinar a Clitemnestra i a Egist.

dilluns, 17 de desembre de 2007

CAPVESPRE


...enmig d'un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors esmorteïts i bromalles negres.


CREPUSCLE


La incertesa del crepuscle...

HAIKUS - Segona pat, capítol II

Entre melindros,
conxorxes intrincades,
xafarderies.

Pessics reberen
les anques ufanoses
de la Camil·la.

Lluentors pàl·lides
porcellanes i coures
embolcallaven.

Negror viscosa
a pujar començava
dels molls de l'Ebre.

Densa atmosfera
pel cant de les cigales
pareix serrada.

Al calmòs Ebre
la nit estalzinava,
estels suraven.

dimarts, 4 de desembre de 2007

EL MIRALL DEL PRIMER BARÓ DE SÀSSOLA

"Les imatges de la matança, enquistades al mirall quan la mort del primer baró de Sàssola i alliberades per la trencadissa del dia que buidaven el casal, es van perdre definitivament amb el pobre perdiguer ofegat a l'Ebre."

En el món mític de Mequinensa, l'Ebre és el seu déu: Zeus omnipresent, tota la vida gira al seu voltant i, impassible, s'emporta aigües avall els secrets ignominiosos.

EL GENERAL CABRERA


Ramon Cabrera i Grinyo (Tortosa 1806 - Wentworth 1877). Cap militar carlí, el 1835 dirigí les forces carlines d'Aragó i del País Valencià i donà un gran impuls a la guerra. L'execució de la seva mare, a la Suda de Tortosa (1836), en acte de represàlia, contribuí a endurir encara més la guerra al Maestrat. El 1838 organitzà un petit estat amb capital a Morella però després del conveni de Bergara (1840) es retirà a França, fet que clogué la primera guerra Carlina o Guerra dels Set Anys. El 1848 entrà de nou al Principat i organitzà un exèrcit de deu mil homes per lluitar en la segona guerra Carlina o dels Matiners. Refugiat a França i més tard a Anglaterra s'anà acostant a conviccions liberals: condemnà la guerra civil i refusà d'encapçalar un tercer aixecament carlí. L'any 1875 reconegué com a rei legítim Alfons XII.


HAIKÚS SEGONA PART

Capítol I

Una bromalla
il·luminava l'Ebre,
morada i calma.

És a la plaça
un taüt ple de cebes,
envàs macabre.

A les bodegues,
suorades febroses,
vil esclavatge.

divendres, 30 de novembre de 2007

El Cafè del Sol

"El Joaquim Castells, propietari del nou i flamant Cafè del Sol, es sentia satisfet, mirava entendrit la seva filla, antiga obrera de la fàbrica Torres i Camps, Extractes de Regalèssia, amb el nadó al braç, una nena preciosa que amb el temps s'havia de semellar d'allò més a la Carlota de Torres; tant que, anys a venir, no hi hagué vilatà de pas per Barcelona que no anés a Gràcia a veure escaldar cafè a la doble de l'orgullosa senyora del casal de la plaça d'Armes"

A una zona de Gràcia on els topònims evoquen tresors amagats a illes llunyanes -plaça del Diamant, carrer del Robí, carrer de l'Or, carrer de la Perla- i ben separada del barri burgès de l'Eixample per carrers de noms llibertaris com ara Fraternitat, Progrès i Llibertat, es troba la plaça del Sol. Al costat nord, continua obrint la seva porta hospitalària El Cafè del Sol: de dia per apaivagar la set i la gana dels menestrals i botiguers del voltant; de nit, per servir begudes pujades de grau a colles de joves engrescats.

dimecres, 28 de novembre de 2007

CRIATURES D'EN JESÚS MONCADA

Mentre llegia Calaveres atònites vaig tenir una rara sensació de realitat perquè, en les històries d'aquest recull de narracions, publicat el 1999, els protagonistes mencionen alguns personatges de Camí de sirga posant de manifest els seus principals trets de caràcter d'una manera subjectiva:


  • l'"heretge" de l'Honorat del Rom
  • l'Arnau de Roda, l'impressor
  • el llefiscós, inútil i empolainat Dr. Bertran
  • la Carlota de Torres, "aqueixa bruixa paquidèrmica"
  • la senyoreta d'Albera que pregunta a la Carlota: "¿Què en sabem, al capdevall, sobre la roba interior dels prínceps de l'Església?
  • "Al costat de patrons com Arquimedes Quintana, Nelson, Quico el Sord, l'Almirall o Canero, el meu Cirici era un cullerot". Aixì ho reconeix la dona del patrò del llaüt Santa Teresa.


Al recull El Cafè de la Granota que Jesús Moncada va publicar el 1985, ja treuen el cap personatges que tres anys després agafaran protagonisme a Camí de sirga:

  • l'Honorat del Rom, l'apotecari: "El senyor Honorat assegura -quan té la nit de Rom i melangies, ja que, si no va mau, no bada boca- que la tia Ramona recorda fins i tot el record dels altres".
  • el cognom Veriu apareix a més d'una història.
  • l'Horaci Campells, sereno de la vila.

dilluns, 26 de novembre de 2007

HAIKÚS

No som encara
al futur d'aleshores.
Quants dies manquen?

Capítol V

Estefania d'Albera

Hàbit de monja,
rínxols hospitalaris,
sota la taula.

Capítol VI

Rates pinyades,
abegots, papallones
l'Edèn habiten.

Polifem

Pupil·la tendra
d'embolics de faldetes
ets testimoni.

Somni de fusta
a l'Edèn, melancòlic,
ombra esvanida.

divendres, 23 de novembre de 2007

El temps canvià

El cerç mudava
el fredorós desembre
en abrilada.

dimarts, 20 de novembre de 2007

Cigonyes a Tetuan

Va veure cigonyes a Tetuan, l'Arquimedes Quintana?



dilluns, 19 de novembre de 2007

Calaveres atònites

EN UN TRES I NO RES,
PASSEM D'EMBRIONS INCERTS
A CALAVERES ATÒNITES

Atònit, a-tò-ni-ta, atònits, atònites. És un adjectiu precís. En pronunciar-lo, les celles se'ns alcen i els ulls s'esbatanen. El nostre camí per la vida és sorprenent. La infantesa és una sorpresa meravellada; l'adolescència, un astorament; la joventut, un dubte continuat per arribar a l'estupefacció de la maduresa... fins a convertir-nos en calaveres atònites.

divendres, 9 de novembre de 2007

La Batalla de Tetuan


"Els regiments d'infanteria del general O'Donnell, com de costum, van aparèixer en formacions impecables a les taules habitualment ocupades pels jugadors de cartes; l'artilleria de campanya prengué posicions sobre el taulell de marbre blanc, entre la caixa enregistradora i la cafetera, a dos pams del nas de l'Estanislau; els voluntaris catalans del general Prim avançaren pels grans finestrals de la part del darrere que donaven a l'Ebre mentre, sota el llum de la taula del billar, convertit en un implacable sol africà, evolucionava un tropell de cavalleria mora, barreig enlluernador de turbants i túniques entre la pols daurada..."