dissabte, 29 de desembre de 2007

El fil de la memòria

El fil a què al·ludia la Carmela estava nuat a un matí de 1940. A la Natàlia li va semblar, mentre mirava pels finestrals del balcó el cel ennegrit per uns nuvolots de tempesta, que el cor li saltava com aquell dia llunyà. Enmig de la grisor d'una Barcelona vençuda, quan l'entumiment començava a pujar-li pels peus, a grimpar per tots els ossos i a inondar-li l'estòmac, va veure a través dels mateixos finestrals un Oriol demacrat i amb els braços caiguts que guaitava la casa sense ni esma de creuar el carrer.

dilluns, 24 de desembre de 2007

FLASH-BACKS


Fa uns dies, per causes tècniques que no venen al cas, la prestatgeria que tinc al menjador es va inclinar perillosament i va estar a punt de caure. Un cop arreglat el problema, quan tornava a posar gerros, copes, botelles i bibelots de vidre al seu lloc habitual, em vaig parar a pensar que cada un dels objectes eren com moments cristal·litzats de la meva vida.

Després d'haver passat un mes a Perugia per millorar els meus coneixements d'italià, no vaig voler acabar l'estada sense conèixer Venècia. No cal dir que, com la majoria dels joves de l'època, tenia les butxaques ben escurades però mentre passejava embadalida per la plaça de Sant Marc vaig veure un cendrer de vidre de Murano, d'un blanc opalescent amb una lleugera gradació rosada, que semblava que em cridés des de l'aparador de la botiga. Vaig voler resistir-me sense èxit: des de llavors el meu petit talismà m'ha acompanyat sempre.

Sorra rojenca d'una platja del Nil a Assuan; sorra daurada del mateix Sàhara a Tunísia; terra multicolor de Petra; sal humida del Mar Mort. Si s'haguessin trencat els seus envasos i s'haguessin barrejat els continguts, s'haurien confós també els meus records, tant nítids ara?

Per acabar, endreço una peixera rodona plena de petxines de totes mides. Veig el meu marit recollint-les il·lusionat a una platja de Zanzíbar de sorra blanquíssima, llepada per un mar turquesa, mentre jo caminava a la seva dreta buscant l'ombra dels cocoters. Va ser un moment de felicitat pura. Pocs mesos després li van diagnosticar la malaltia atroç que se l'enduria.


MIQUEL MASIP (1889-1991)


Fill de Garcia, poble envoltat per un meandre de l'Ebre, l'oncle Miquel tota la vida va fer de pagès però, per poder estalviar uns diners per a casar-se, va treballar durant uns anys a les mines de lignit de la comarca. Aquesta foto se la va fer a Logroño mentre cumplia el servei militar, cap el 1909.


divendres, 21 de desembre de 2007

Editorial Montaner i Simón




Edifici de l'Editorial Montaner i Simón (1879-1885) on Jesús Moncada entrà a treballar l'any 1966 com a ajudant del gerent de producció, Pere Calders, i on va romandra 13 anys, fins al tancament de l'editorial. Actualment l'edifici és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Obra publicada

1981 Històries de la mà esquerra i altres narracions
(aplega diferents reculls de contes guardonats)

1985 El Cafè de la Granota (recull de contes)

1988 Camí de sirga
(traduïda a quinze llengües: alemany, anglès, aragonès, castellà, danès, eslovè, francès, gallec, hongarès, japonès, neerlandès, portuguès, romanès, suec i vietnamita)

1992 La galeria de les estàtues

1997 Estremida memòria

1999 Calaveres atònites (recull de contes)

2003 Cabòries i estivals i altres proses volanderes
(aplega totes les col·laboracions a la premsa a més d'un relat inèdit)

dimecres, 19 de desembre de 2007

IFIGÈNIA

"Cada enrunament era precedit pel tràngol de buidar la casa escollida a fi de lliurar-la despullada a les màquines"

Quan es preparaven per a la Guerra de Troia, els grecs van aplegar una flota de més de mil naus sota el comandament d'Agamèmnon, rei de Micenes i Argos. Però el vent no inflava les veles i es va consultar l'endeví Calcas el qual va anunciar que la deesa Àrtemis estava castigant Agamèmnon per haver matat un cèrvol sagrat i haver-se vantat de ser millor caçador que ella i que la ira d'Àrtemis només s'apaivagaria amb el sacrifici de la seva filla Ifigènia.

Agamèmnon s'hi negà fins que, pressionat pels altres cabdills, hagué de consentir-hi. Enganyant la seva esposa Clitemnestra, va fer venir Ifigènia amb el pretext de casar-la amb Aquil·les i així fou sacrificada. El vent va tornar a bufar i les naus gregues pogueren partir cap a Troia.

En acabar la guerra, Agamèmnon va tornar victoriós al seu palau on l'esperaven Clitemnestra i el seu amant Egist per matar-lo. Orestes, el fill d'Agamèmnon, va conspirar amb la seva germana Electra per venjar el seu pare i van assassinar a Clitemnestra i a Egist.

dilluns, 17 de desembre de 2007

CAPVESPRE


...enmig d'un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors esmorteïts i bromalles negres.


CREPUSCLE


La incertesa del crepuscle...

HAIKUS - Segona pat, capítol II

Entre melindros,
conxorxes intrincades,
xafarderies.

Pessics reberen
les anques ufanoses
de la Camil·la.

Lluentors pàl·lides
porcellanes i coures
embolcallaven.

Negror viscosa
a pujar començava
dels molls de l'Ebre.

Densa atmosfera
pel cant de les cigales
pareix serrada.

Al calmòs Ebre
la nit estalzinava,
estels suraven.

dimarts, 4 de desembre de 2007

EL MIRALL DEL PRIMER BARÓ DE SÀSSOLA

"Les imatges de la matança, enquistades al mirall quan la mort del primer baró de Sàssola i alliberades per la trencadissa del dia que buidaven el casal, es van perdre definitivament amb el pobre perdiguer ofegat a l'Ebre."

En el món mític de Mequinensa, l'Ebre és el seu déu: Zeus omnipresent, tota la vida gira al seu voltant i, impassible, s'emporta aigües avall els secrets ignominiosos.

EL GENERAL CABRERA


Ramon Cabrera i Grinyo (Tortosa 1806 - Wentworth 1877). Cap militar carlí, el 1835 dirigí les forces carlines d'Aragó i del País Valencià i donà un gran impuls a la guerra. L'execució de la seva mare, a la Suda de Tortosa (1836), en acte de represàlia, contribuí a endurir encara més la guerra al Maestrat. El 1838 organitzà un petit estat amb capital a Morella però després del conveni de Bergara (1840) es retirà a França, fet que clogué la primera guerra Carlina o Guerra dels Set Anys. El 1848 entrà de nou al Principat i organitzà un exèrcit de deu mil homes per lluitar en la segona guerra Carlina o dels Matiners. Refugiat a França i més tard a Anglaterra s'anà acostant a conviccions liberals: condemnà la guerra civil i refusà d'encapçalar un tercer aixecament carlí. L'any 1875 reconegué com a rei legítim Alfons XII.


HAIKÚS SEGONA PART

Capítol I

Una bromalla
il·luminava l'Ebre,
morada i calma.

És a la plaça
un taüt ple de cebes,
envàs macabre.

A les bodegues,
suorades febroses,
vil esclavatge.