diumenge, 17 de febrer de 2008

TANKAS - Cendra de Calendari, Capítol II


Llum dura, seca
del desert dels Monegres
el pas donava
a calitges i boires,
oliveres i hortes.

El cel esventa
la calitja grisosa.
Terra abrusada
abans del tall de l'Ebre,
taca enlluernadora.

Ocres carnosos
i torrats de la terra
ara cobrien
la negror de les mines
on ja creixia l'herba.

Esclat de bombes
el cel envermelliren,
foc i metralla.
La gasa de fum acre
s'enlairava, funesta.

dimarts, 12 de febrer de 2008

EL COL·LEGI CARDONER

Dedicat a l’Oriol: les seves ties àvies, les senyoretes Àngels, Anna i Assumpta, em van ensenyar les primeres lletres i ara ell està intentant que em familiaritzi amb les darreres aplicacions informàtiques.


El 850 -“E”, puntualitzava sempre el seu conductor habitual amb la pretensió de destacar-ne la potència-, que s’havia convertit en ferralla feia un munt d’anys, va quedar aparcat al carrer de Septimània molt a prop de la plaça Lesseps. Una dona va sortir-ne àgilment i es va quedar palplantada a la vorera. A través de la calitja d’una tarda de juliol del 1972, barreja de xafogor i de pols d’obres, va mirar cap a la seva antiga escola i va llegir per darrera vegada la placa que deia Col·legi Cardoner.

Havia hagut de fer-se gran per adonar-se que havia tingut el privilegi d’estudiar en aquell oasi enmig del desert cultural de la postguerra on es parlava, es vivia i es cantava en català, on, al parvulari, s’ensenyava a llegir amb el mètode Montessori i on, als cursos de batxillerat, l’assignatura obligatòria de “Formación del Espíritu Nacional” es reduïa a quatre instruccions precipitades de les mestres el dia abans de l’examen oficial a l’Institut Montserrat.

El traçat de la Ronda General Mitre, l’escletxa monstruosa que va partir el barri del Putget, va sentenciar l’antiga torre de tres pisos envoltada de jardí que havia aconseguit mantenir-se fins al final del curs 1971-1972.


L’antiga alumna es girà d’esquena als records i començà a caminar carrer Sant Magí avall. Sense la seva presència, el petit cotxe i el casalot de la seva visió es van desfer en aquell matí de setembre post-olímpic. Però, en mig del ciment i el soroll de la Ronda, va continuar ben dreta la vella palmera del pati.

dimecres, 6 de febrer de 2008

Les pintures del convent

Al refectori
deesses, sàtirs, nimfes
muts contemplaren
les trobades ansioses,
secretes abraçades.

Encapçalava
un nu de la Malena
amb barret frigi
clamors republicanes,
serenates i danses.

Esgarraparen
fantasia de plomes
i algunes perles
les ungles esmolades
d'una rata esverada.

Convent de monges,
toques i deixuplines,
dins acollia
l'Aleix i la Malena
encaixats, amorosos.

dissabte, 2 de febrer de 2008

TANKAS

L'abaltiment del Nelson

Marasme tèrbol
de pensaments ombrívols.
L'escapatòria,
una gran amallada
contra roquissars rojos.


19 de juliol de 1936

Un sant de missa
el cos cobert de crostes
-Pareix un bisbe!-
braç aixecat enlaire
als llaüters guaitava.

Salt d'una carpa,
lluentor platejada,
en enfonsar-se
dins l'aigua de l'Ebre
el silenci trencava.