El Cafè del Sol

"El Joaquim Castells, propietari del nou i flamant Cafè del Sol, es sentia satisfet, mirava entendrit la seva filla, antiga obrera de la fàbrica Torres i Camps, Extractes de Regalèssia, amb el nadó al braç, una nena preciosa que amb el temps s'havia de semellar d'allò més a la Carlota de Torres; tant que, anys a venir, no hi hagué vilatà de pas per Barcelona que no anés a Gràcia a veure escaldar cafè a la doble de l'orgullosa senyora del casal de la plaça d'Armes"

A una zona de Gràcia on els topònims evoquen tresors amagats a illes llunyanes -plaça del Diamant, carrer del Robí, carrer de l'Or, carrer de la Perla- i ben separada del barri burgès de l'Eixample per carrers de noms llibertaris com ara Fraternitat, Progrès i Llibertat, es troba la plaça del Sol. Al costat nord, continua obrint la seva porta hospitalària El Cafè del Sol: de dia per apaivagar la set i la gana dels menestrals i botiguers del voltant; de nit, per servir begudes pujades de grau a colles de joves engrescats.

CRIATURES D'EN JESÚS MONCADA

Mentre llegia Calaveres atònites vaig tenir una rara sensació de realitat perquè, en les històries d'aquest recull de narracions, publicat el 1999, els protagonistes mencionen alguns personatges de Camí de sirga posant de manifest els seus principals trets de caràcter d'una manera subjectiva:

• l'"heretge" de l'Honorat del Rom
• l'Arnau de Roda, l'impressor
• el llefiscós, inútil i empolainat Dr. Bertran
• la Carlota de Torres, "aqueixa bruixa paquidèrmica"
• la senyoreta d'Albera que pregunta a la Carlota: "¿Què en sabem, al capdevall, sobre la roba interior dels prínceps de l'Església?
• "Al costat de patrons com Arquimedes Quintana, Nelson, Quico el Sord, l'Almirall o Canero, el meu Cirici era un cullerot". Aixì ho reconeix la dona del patrò del llaüt Santa Teresa.

Al recull El Cafè de la Granota que Jesús Moncada va publicar el 1985, ja treuen el cap personatges que tres anys després agafaran protagonisme a Camí de sirga:

• l'Honorat del Rom, l'apotecari: "El senyor Honorat assegura -quan té la nit de Rom i melangies, ja que, si no va mau, no bada boca- que la tia Ramona recorda fins i tot el record dels altres".
• el cognom Veriu apareix a més d'una història.
• l'Horaci Campells, sereno de la vila.

HAIKÚS

No som encara
al futur d'aleshores.
Quants dies manquen?

Capítol V

Estefania d'Albera

Hàbit de monja,
rínxols hospitalaris,
sota la taula.

Capítol VI

Rates pinyades,
abegots, papallones
l'Edèn habiten.

Polifem

Pupil·la tendra
d'embolics de faldetes
ets testimoni.

Somni de fusta
a l'Edèn, melancòlic,
ombra esvanida.

El temps canvià

El cerç mudava
el fredorós desembre
en abrilada.

Cigonyes a Tetuan

Va veure cigonyes a Tetuan, l'Arquimedes Quintana?

Calaveres atònites

EN UN TRES I NO RES,
PASSEM D'EMBRIONS INCERTS
A CALAVERES ATÒNITES

Atònit, a-tò-ni-ta, atònits, atònites. És un adjectiu precís. En pronunciar-lo, les celles se'ns alcen i els ulls s'esbatanen. El nostre camí per la vida és sorprenent. La infantesa és una sorpresa meravellada; l'adolescència, un astorament; la joventut, un dubte continuat per arribar a l'estupefacció de la maduresa... fins a convertir-nos en calaveres atònites.

La Batalla de Tetuan

"Els regiments d'infanteria del general O'Donnell, com de costum, van aparèixer en formacions impecables a les taules habitualment ocupades pels jugadors de cartes; l'artilleria de campanya prengué posicions sobre el taulell de marbre blanc, entre la caixa enregistradora i la cafetera, a dos pams del nas de l'Estanislau; els voluntaris catalans del general Prim avançaren pels grans finestrals de la part del darrere que donaven a l'Ebre mentre, sota el llum de la taula del billar, convertit en un implacable sol africà, evolucionava un tropell de cavalleria mora, barreig enlluernador de turbants i túniques entre la pols daurada..."