EN UN TRES I NO RES,
PASSEM D'EMBRIONS INCERTS
A CALAVERES ATÒNITES
Atònit, a-tò-ni-ta, atònits, atònites. És un adjectiu precís. En pronunciar-lo, les celles se'ns alcen i els ulls s'esbatanen. El nostre camí per la vida és sorprenent. La infantesa és una sorpresa meravellada; l'adolescència, un astorament; la joventut, un dubte continuat per arribar a l'estupefacció de la maduresa... fins a convertir-nos en calaveres atònites.
dilluns, 19 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada