Fa uns dies, per causes tècniques que no venen al cas, la prestatgeria que tinc al menjador es va inclinar perillosament i va estar a punt de caure. Un cop arreglat el problema, quan tornava a posar gerros, copes, botelles i bibelots de vidre al seu lloc habitual, em vaig parar a pensar que cada un dels objectes eren com moments cristal·litzats de la meva vida.
Després d'haver passat un mes a Perugia per millorar els meus coneixements d'italià, no vaig voler acabar l'estada sense conèixer Venècia. No cal dir que, com la majoria dels joves de l'època, tenia les butxaques ben escurades però mentre passejava embadalida per la plaça de Sant Marc vaig veure un cendrer de vidre de Murano, d'un blanc opalescent amb una lleugera gradació rosada, que semblava que em cridés des de l'aparador de la botiga. Vaig voler resistir-me sense èxit: des de llavors el meu petit talismà m'ha acompanyat sempre.
Sorra rojenca d'una platja del Nil a Assuan; sorra daurada del mateix Sàhara a Tunísia; terra multicolor de Petra; sal humida del Mar Mort. Si s'haguessin trencat els seus envasos i s'haguessin barrejat els continguts, s'haurien confós també els meus records, tant nítids ara?
Per acabar, endreço una peixera rodona plena de petxines de totes mides. Veig el meu marit recollint-les il·lusionat a una platja de Zanzíbar de sorra blanquíssima, llepada per un mar turquesa, mentre jo caminava a la seva dreta buscant l'ombra dels cocoters. Va ser un moment de felicitat pura. Pocs mesos després li van diagnosticar la malaltia atroç que se l'enduria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada