Records suraven
a la casa del Nelson
i veus antigues.
De la pròpia vida
la sentia amarada.
Gran bassa morta,
de Mequinensa a Amposta
les naus no esgaien
l'Ebre ensonyat de l'alba
davant l'ira del Nelson.
Verds de maragda
la brisca esmortaïa,
grocs agrisava,
quan un dia d'octubre
apagà la Malena.
dilluns, 12 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada