La visió fugaç d’un estel en el cel ennuvolat de l’últim Divendres Sant va revifar els meus records i vaig evocar el Divendres Sant de l’any 1986. Havíem passat la tarda passejant pels carrers costeruts de Rocamadour i vam decidir anar a un turó amb quatre casetes que es veia des del poble.Un cop allà vam contemplar Rocamadour il·luminat a la primeria per la claror rogenca del capvespre i vam tenir la sort de sopar a la terrassa d’un vell Cafè on la mestressa, malgrat que la cuina ja era tancada, va servir-nos unes “omelettes et frites” delicioses. Només trencava la fosca la flameta d’una espelma i ningú no treia els ulls del poblet que s’anava enfosquint fins a convertir-se en un munt de llumetes vacil·lants.
De tornada cap al nostre hotel per una carretereta solitària, vam haver d’aturar-nos amb un nus a la gola perquè entre els estels que farcien el cel negríssim orbitava majestuós el cometa Halley que aquell abril ens visitava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada