He anat a fer una foto de l'edifici on va viure en Jesús Moncada, a dues cantonades de casa meva, per penjar-la al bloc. Mentre la façana del carrer Mateu apareixia a la pantalla de la càmera m'ha semblat veure-hi l'ombra d'un home barbut que mirava cap al cel ennuvolat. Eren les sis en punt de la tarda. He tancat els ulls i he imaginat una de les passejades diàries de l'escriptor.
Creuant Gràcia per carrers estrets, arribaria a la plaça del Sol. Allí s'aturaria un moment i faria una llambregada al Cafè del Sol on un Nelson malenconiós hi passà tantes estones l'any 1938 per fugir del record del Neptú mentre constatava la semblança de la mestressa amb la Carlota de Torres. Li vindria a l'esment la bellesa madura de la Júlia Quintana que va emigrar a Barcelona quan Mequinensa començava a ser destruïda. Eixample avall, l'escriptor potser hi situaria el pis familiar on va buscar refugi la Malena amb la seva inseparable Anna. Quan arribaria al port -succedani dels molls de l'Ebre- hi restaria una estona per contemplar l'aigua quieta i fosca. Després es giraria cap a la Rambla per anar a agafar el metro a Drassanes.
Quan vaig tornar a obrir els ulls, un pizzer estava engegant la seva moto. Vaig desar la càmera i vaig tornar a casa a poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada